Reichstagsakten Mittlere Reihe. Reichstagsakten unter Maximilian I. Band 9. Der Reichstag zu Konstanz 1507 bearbeitet von Dietmar Heil

[1.] Einzug Kg. Maximilians in Konstanz, Gespräch Kg. Maximilians mit Costantino Arianiti und Querini über seinen Willen zur Durchführung des Italienzuges und seine Zuversicht hinsichtlich einer Beteiligung der Reichsstände daran; [2.] Mitteilung von Kaufleuten über Bemühungen Kg. Maximilians um Geld bei deutschen Handelsgesellschaften; [3.] Mitteilung eines Ungenannten über die Entsendung Matteo Sacchettis als kgl. Gesandten nach Florenz zu Verhandlungen über den Italienzug; [4.] Mitteilung derselben Person über die Absicht Kg. Maximilians zur Abordnung einer Gesandtschaft nach Venedig ebenfalls zu Verhandlungen über den Italienzug und über die Absicht des Kg. zur Eröffnung des RT nach dem Eintreffen der Kff. von Sachsen und Brandenburg; [5.] Fortsetzung der Verhandlungen des päpstlichen Gesandten Costantino Arianiti mit Kg. Maximilian, Äußerung Arianitis über ein angebliches Zerwürfnis zwischen Kg. Ludwig von Frankreich und Papst Julius wegen des Verdachts der Unterstützung Genuas durch letzeren; [6.] Bitte eines Gesandten aus Genua an Arianiti um Intervention bei Kg. Maximilian zur Abberufung der eidgenössischen Söldner aus dem französischen Heer und um Genehmigung zur Anbringung des Reichswappens in der Stadt; [7.] Mitteilung des spanischen Gesandten über Verhandlungen mit Kg. Maximilian wegen der Übernahme der Regierungsgewalt in Kastilien durch Kg. Ferdinand von Aragon; [8.] Nachricht aus den Niederlanden über die reibungslose Übernahme der Statthalterschaft durch Ehgin. Margarethe; [9.] Regelung Querinis für den Briefverkehr zwischen Konstanz und Venedig.

Konstanz, 28. April 1507.

Venedig, BM, Cod. marc. ital. VII/989 (= 9581), fol. 18–19 (ital. Kop.; Postverm.: Per easdem postas1.) = Textvorlage A. Venedig, BFQS, Cl. IV, Cod. V (= 769), fol. 89–90’ (ital. Kop.; Postverm. wie A) = B.

Teilregest: Erdmannsdörffer, Depeschen, S. 61. Auszugsweise referiert bei: Brunetti, Vigilia, S. 20–22.

[1.] /18/ Serenissime princeps etc. Heri [27.4.] el serenissimo re de’ Romani zonze in questa terra. Et vene da cercha do miglia todeschi in barcha per el lago. Al suo desmontar se atrovorono alla riva tuti principi, signori, ep[iscop]i et prelati che sono al p[rese]nte qui in gran numero et racolseno la maestà sua cum tant[a] r[everen]tia et summissione che verament[e] mazor non è possibele, sforzandose ogniun a regata, quanto più sono grandi, far mazor segni de observantia et devotione. Et lo accompagnorono fin dentro la sua camera.

Et nui oratori insieme cum loro facessemo el medesimo, ben visti et acarezati da sua maestà, la qual expedit[a] da dicti principi rasono poi un pezo cum el signor Constantino [Arianiti] et cum mi deli successi l’ha dela maestà christianissima, mostrando in acti et parole esser piùi accessa et inanimat[a] che mai alla impresa de Italia, asseverando esser per haver tut[o] lo Imperio unit[o] de una medesima despositione et volunt[à] cum lui, et che a questa volt[a] el non è per sparagnar etiam el suo patrimonio per farla gagliardament[e] et mostrar l’error suo a chi l’ha offesso.

[2.] Et re vera me è acertat[o] da alcuni marcadant[i], mei amici, che la maestà sua fa provixion de haver danari per ogni via possibele et è in praticha cum alcune compagnie riche de affitarli le sue minere de arzenti et rami per un tempo, donde ne trarà avant[i] tracto bona summa de fiorini.

[3.] Preterea da uno mio amico de qualche auctorit[à] me è sta’ fat[o] a saper che l’altro zorno in camino la maestà sua deliberò mandar a’ Fiorentini uno d[omi]no Antimacho2 che fu secretario del marchexe di Mantoa che sta in questa cort[e] cazat[o] dal suo signor, per far intender a quella signoria, come /18’/ sua maestà insieme cum lo Imperio è in dispositione de voler tor la impresa de Italia et liberarla da’ Francexi che la usurpano, confortandoli a voler esser boni Imperiali etc. Et questo domino Antimaco è za posto a camino, quamvis non li sia anchor sta’ mandat[a] la sua comisione.

[4.] Me dice insuper per certissimo che la prefat[a] maestà era in deliberatione de mandar medesimament[e] a v[ostr]a illustrissima signoria per lo istesso effecto el doctor Aidem, el fiol de cont[e] de Zorla3, uno conte Franc[esc]o Sforza, foriuscit[o], et uno quart[o], del qual el non sa el nome. Ita che par hormai che l’antedict[a] maestà habi drizat[o] tuti sui pensieri et actione a questa expeditione, et non parla più, né pensa d’altro. Et dicese che la darà principio alla dieta inmediat[e] arrivat[i] che siano li do electori de Brandinburg et Saxonia che se attendono di zorno in zorno. Del successo per zornat[a] mi sforzerò tenir ben avisata la sublimità vostra.

[5.] El signor Constantino [Arianiti] persevera pur nele sue pratiche; et come fin mo andava reservat[o], hora se lassa intender ad ogniuno, et a me etiam ha dicto che Franzesi hano preso certo suspecto ch’el pontifice vogli aiutar Zenoa, per esser sua patria, et li sono facti inimici et machinano contra sua beatudine, ma che però el spera che la maestà cesarea non lo lasserà perir.

[6.] L’è venuto qui terzo zorno [26.4.] un messo del populo di Zenoa drizato al prefato signor Constantino, per el qual lo mandano a pregare ch’el vogli intercieder apresso la maestà cesarea, la faci qualche provisione ch’el re di Franza non possi haver Suizari cum si, perché de’ Francexi se curano pocho, et sono ben suficient[i] a deffendersi da essi. Et par etiam rechiedino che voleno levar le insegne del’Imperio cossì, come se reputano esser Imperiali.

[7.] El messo del s[erenissi]mo re de Napoli che è a questa corte, el qual, come altre fiat[e] ho scrit[o] [Nr. 35, Pkt. 3] , è molto amico mio, me ha conmunicat[o] che a questi zorni l’è stat[o] longament[e] cum la cesarea maestà sopra l’andat[a] del suo re in Castiglia /19/ et che lo l’ha trovat[a] asai meglio disposta che prima et par li comprender per le parole, li ha usate, che li grandi de Castiglia inimici dela maestà catholica, vedendo la firma opinion de dicta maestà di voler in ogni modo haver quel governo et che non li potrano remediar, siano intrati in praticha de tractar cum el favor et intercession del re de’ Romani ch’el re Ferdinando almeno per mezo loro habi el predicto governo, prometendo essi a sua maestà cesarea che non lo lasserano intrar, s’el non dà cautione di governar per suo nepoti finoché siano in età perfecta et non ultra. Et me subjunge ditto nuncio della catholica maestà ch’el crede ch’el re de’ Romani habi mandato sopra ciò qualche comisione allo episcopo de Lubiana, suo orator, et che sua maestà li ha ditt[o], esser per mandar doi sui oratori in Spagna a visitar la rezina, sua nuora, et confortar queli signori sui amici.

[8.] De Fiandra ce sono spess[o] lettere, quelle cosse vanno molto quiete et a madama Margarita, governatrice del paese, è prestat[a] grande obediencia.4 

[9.] Per dar mancho spexa alla sublimità vostra qualche fiat[e], jo drizarò le mie lettere al m[agnifi]co podestà de Roveredo [Giovanni Francesco Pisani] overo al castelan de Butistagno5; vostra sublimità se degni scriver et imponer a l’un et a l’altro che usino diligentia in mandargele, quamprimum le receverano.

Anmerkungen

1
 Bezug auf den Postvermerk in Nr. 656.
2
 = Matteo Sacchetti (Antimaco), ehemaliger Sekretär Mgf. Gianfrancescos II. von Mantua (Malacarne, Gonzaga II, S. 217). Vgl. zu dessen Verhandlungen in Florenz Butters, Governors, S. 121.
3
 Gemeint ist einer der Söhne Gf. Eitelfriedrichs von Zollern, Wolfgang (geb. 1483/84) oder Joachim (geb. 1485/86).
4
 Die Mitteilung Ehgin. Margarethes an Kg. Maximilian über ihre Anerkennung als Statthalterin der Niederlande durch die in Löwen versammelten Stände am 22.4. (Lemaire, Chronique, S. 51; Ulmann, Maximilian II, S. 297; Schmid, König, S. 83f.) liegt nicht vor.
5
 = Francesco Zane (Sanuto, Diarii VII, Sp. 245).